DECIDIM DECIDIR

Sempre he viscut a Sant Boi. De fet crec que hi viuré tota la vida. Però diumenge voldria viure a Vic, al Papiol, a Tona, a Banyoles... o algun dels 165 pobles que faran consultes. Poder anar a votar sobre el futur del meu país. Dir que si, o que no. Però poder fer-ho. Sembla lògic i democràtic no?
Diumenge el més important és la participació, cal anar a votar. El resultat és important però és el de menys. Guanyarà el si, però seria positiu que els que no volen una Catalunya independent també participessin. Un referèndum normal, com qualsevol altre, i en el qual els catalans puguem decidir si volem continuar sent súbdits espanyols o trencar cadenes i reprendre el nostre camí, ple de pedres i rocs des del 1714.
Segons sembla, a Sant Boi podrem votar a l'abril. Perdrem, segur, però m'és igual, perquè jo podré votar i dir la meva, com en qualsevol democràcia europea.
Serà un dia per recordar. Qui sap si la meva filla també podrà votar d'aquí uns anys en una consulta, aquest cop si, vinculat i on la majoria dels catalans decidim decidir i Madrid respecti les nostres decisions. Mentrestant, Mariona, ens haurem de conformar amb un Estatut retallat i esquinçat... i qui sap si a més il•legal per no respectar la constitució, la mateixa que ni tu ni jo vam votar.

"VULL TREBALLAR DEL QUE SIGUI"

Per la meva feina em passo dia si, dia també parlant de crisis. No és agradable, però és la realitat, la crua realitat. Per això quan vaig començar a fer el reportatge REPORTATGE "VULL TREBALLAR DEL QUE SIGUI" (Valor Afegit, 4 de novembre) tenia clar que volia que fos positiu, molt positiu i que s'allunyés del pessimisme que ens imposa el dia a dia. I crec que ho vam aconseguir. Els tres protagonistes, en Ramon, en Manel i l'Isabel, són l'evidència que no tot és negre. Ells han fet el que molta gent encara no s'atreveix a fer: acceptar una feina que "no és de lo seu". Feines a d'altres sectors i que, a més, sempre han estat considerades poc atractives, per dir-ho d'alguna manera. Fer d'escombriare o repartir bocates en un fast food, no és la prioritat de cap treballador. Però amb tot l'orgull i dignitat del món, ells han fet d'aquestes feines una porta de retorn al mercat laboral, donant una puntada de peu a les llistes de l'atur, i fins i tot mirant més enllà els hi han trobar una opció de futur.  He de reconèixer que el primer cop que vaig veure el reportatge muntat, vaig estar a punt de plorar d'emoció. Emoció per gent que no s'enfonsa i que planta cara a la crisi. Em trec el barret davant d'ells. Crec que sou i sereu un exemple per molta gent.

GRÀCIES SERGI I SARA

Ja han passat unes setmanes des què en Dani ens va deixar i encara no he aconseguit, com moltíssima gent, buscar una explicació. Segueixo sense creure-m'ho, segueixo esperant que diumenge salti al camp amb el braçalet de capità, segueixo mirant pel barri esperant trobar-lo per alguna terrasseta o xerrant amb la gent...
Uns companys de feina, en Sergi Minguell i la Sara Segarra, pericos de pro, van ser a Coverciano (on l'Espanyol feia l'stage). Van fet fotos dels entrenaments, dies abans que en Dani ens deixés. Imatges que serveixen per reafirmar la grandesa d'un esportista i d'una persona que mai podrem oblidar.

MOCIO DANI JARQUE I PLE MUNICIPAL

Ja està fet. Aquesta tarda hem presentat la proposta perquè el camp de futbol de la Cooperativa passi a dir-se Camp de Futbol Municipal Ciutat Cooperativa - Dani Jarque. En cinc minuts havia de defensar perquè volem el canvi, i crec que la cosa ha anat prou bé. En principi la decisió s'ha de prendre en comissió però escoltant el que ha dit l'alcalde, surto amb la sensació que això està fet i que l'Ajuntament escoltarà les més de 3000 persones que donem suport a la proposta.

Tornava a la Sala de Plens després de molts anys de no anar-hi. Fa temps, molt de temps, m'agradava anar als plenaris i escoltar les propostes i com les defensaven els partits. M'agradava la política municipal. Avui però n'he sortit amb una sensació agredolça. M'explicaré. Abans de poder parlar (al torn de precs i preguntes) hi ha hagut dues hores de ple. Amb les seves propostes i valoracions dels partits. Dues hores on he passat de la decepció a seguir amb interès un rifi-rafe entre regidors. Anem a pams. Decepció, i també indignació, amb el regidor d'Educació. M'he quedat astorat. Com pot ser que la persona responsable d'Educació de l'Ajuntament de Sant Boi sigui incapaç de llegir amb correcció un text en català? No m'ho podia creure, no ha llegit una frase sencera sense entrebancar-se... No content amb el paperas, el senyor es permet el luxe de parlar en veu alta mentre un altre regidor tenia la paraula, demostrant que el que deia no li importava gens ni mica. Tenia la seva feina política en pèssima consideració però des d'ahir em reafirmo en què es faria un gran favor (i a la seva formació) plegant i deixant via lliure a la gent més jove. Estic convençut que el Sr.Merino o en Sebas farien un paper molt més digne, i sobretot bastant més respectuós. I la part positiva, que la va haver, la dialèctica de la regidora d'Economia, desmuntant un a un els arguments del líder del PP. Vaig quedar gratament sorprès, perquè el més senzill era passar el rodet de la majoria. Lluny d'això, xifres i explicacions per rebatre els atacs populars. Bé, com deia, content d'haver tornat a seguir un ple municipal, tot i que crec que en alguns aspectes i persones, i com dirien a les escoles, "necessita millorar".